Nou disc de "El sueño de morfeo"

Aquest passat dia 17 d'Abril el grup de musica " El sueño de morfeo", compost per la vocal Raquel, i els guitarristes Juan i David, van traure un nou disc anomenat " Nos vemos en el camino ", després de ja tindre uns altres dos discs. El primer va eixir en el any 2002 i es va gravar tan sols amb Raquel i David amb l'ajuda del "colegio internacional Meres" que era on estaven estudiant, i baix el nom de Xemá, anomenat " Del interior ", però aquest no va tindre molt de èxit, així que van provar amb un altre, gravat en el any 2003 però va eixir a la venta en el any 2005 per Raquel, Juan y David amb la companyia de "Globomedia música" i també amb l'ajuda de una serie molt popular, "Los Serrano", anomenat " El sueño de morfeo ", amb el que van aconseguir dues discs de platí.

Aquest grup també es popular perquè la vocalista Raquel del Rosario es la dona del campió de formula 1 Fernando Alonso.

Dins del nou disc hi han dotze noves cançons com el primer single, " Para toda la vida ", que es molt bonic, però també estan inclosos tots estos:

1. Nos vemos en el camino
2. Un túnel entre tú y yo
3. Demasiado tarde
4. Para toda la vida
5. Nada es suficiente
6. Chocar
7. No me dejes
8. Entérate ya
9. En un rincón
10. Ciudades perdidas
11. Mi columna de opinión
12. Dentro de ti
13. Capitulo II

En aquest pròxim mes de Maig comença la nova gira en la que el dia 25 vindran a Almassora, al que per suposat aniré.
Les entrades per aquest concert es venen en el ajuntament d'Almassora i en el banc la Caixa i que costen uns 12 €.

Sant Jordi !!

El passat dia 23 d'Abril va ser el dia de Sant Jordi també conegut com el dia del llibre. En aquesta data lo típic es regalar una rosa i un llibre.

Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (actual regió de Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a la població de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d’allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la “simpàtica” fera. Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella ciutat era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.

Violència a les aules

Aquest passat dia 16 d'Abril en el estat de Virgínia, E.E.U.U, un jove de 23 anys sur coreà va matar a tirs a 33 joves, en una universitat.

El jove estava a la universitat amb una beca. Deien que era molt solitari i no parlava amb molta gent.

Ahir es va celebrar un homenatge a les víctimes en el poliesportiu de la universitat. Van acudir tots els alumnes també i va acudir el president dels E.E.U.U, George Bush amb la seua dona.

Ràdio-activitat