Concert de Erreway en Barcelona

El dia dos de desembre, el grup argentí Erreway, començava la seua gira per Espanya amb un concert al Palau Sant Jordi de Barcelona, jo hi vaig anar.

El grup està format pels quatre protagonistes de la sèrie "Rebelde Way", que te molt d'èxit a Espanya. Un dels quatre integrants no va poder viatjar per qüestions de treball.

Maria, la meua amiga, estava allí en els seus pares fent cua des de les 8 del matí. Hi havia dues cues i deien que es podia entrar per les dos, aleshores, Maria es va posar a la que menys gent hi havia. Jo hi vaig arribar al Palau a les 12:30 del matí i el concert no començava fins a les 20:30, però ja hi havia gent fent cua des de les 7 del matí, i alguns des de el dia anterior. Em vaig ficar a la cua amb Maria. Passaven les hores i no parava d'arribar més gent. A les 17:30 els encarregats del concert van dir que no obririen la porta per on estàvem nosaltres, i quasi tota la gent, inclosa jo, se'n va anar corren a l'altra cua. Després van dir que obririen les 2, i vam tornar a la mateixa cua. Vam estar fins a les 19:30 esperant a que obrigueren les portes. Quan les van obrir tota la gent va començar córrer, i, en eixa abalança de gent, vaig perdre a Maria i no la vaig veure fins que es va acabar el concert.
El concert tenia que començar a les 20:30, però va començar a les 21:15.

En un moment, es van apagar totes les llums i en dues pantalles que hi havia als laterals de l'escenari ficava: Queda terminantemente prohibido no saltar, no cantar, no gritar... I tota la gent va començar a cridar. Van aparèixer imatges dels altres concerts d'Erreway, i, quan faltaven 2 minuts per a que ixqueren a l'escenari, en les pantalles, va començar el conte arrere: 1:59, 1:58,1:57.........
... 5, 4, 3, 2, 1... 0 !!! Tot el públic cridant com bojos. Comença a sonar la primera cançó, la gent nerviosa... Ixen a l'escenari !! No m'ho creia.
Comencen a cantar i tot el públic cantant les cançons. Vaig estar tot el concert cantant, saltant, cridant, fent fotos...
Van tirar al públic les botelles d'aigua que gastaven, el guitarrista li va llevar la suor als xics i va tirar la tovalla al públic !! Un dels xics es va llevar la camiseta i... també la va tirar al públic !!! Tots el peluxes que els tiraven els arreplegaven.
A les 23:15 ja se'n tenien que anar, però tot el públic cridava: Otra, otra, otra... !!!, i van ixir a cantar dues cançons més.

Va ser al·lucinant, increïble, impressionant... Havia vist als meus artistes preferits i no m'ho creia.

Escrit per Zulema Bacas Meliá